(pulsar aquí para la versión en castellano)
Els greus conflictes que estem vivint últimament en el món i particularment a Ucraïna i Orient Mitjà amb el tema dels refugiats, amb la pèrdua important de totes les lleis humanitàries i fins i tot les de la guerra, ens posa una vegada mes enfront d’una gran pregunta ¿que passa amb els drets humans? I en el que a nosaltres concerneix ¿com ens hem de plantejar aquest tema els maçons?
Ab initio ja responc que la maçoneria va inspirar i va tenir molt a veure en el naixement de dos grans documents bàsics per a la convivència humana:
-La Declaració Universal dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789
-La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948
La dignitat dels éssers humans és integral, per això els drets humans s’han anat reconeixent a poc a poc, conforme a avançat el procés d’autoconsciència de la humanitat, en el qual ha tingut un paper transcendental la maçoneria, en aquests últims tres-cents anys.
Encara que la Declaració del 48 és posterior a la segona guerra mundial, té els seus antecedents en la Declaració de Drets anglesa de 1689, la Constitució de Filadèlfia de 21 de Juliol de 1774, de Virgínia de 1776 i l’abans citada Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà redactada en 1789, després de la Revolució Francesa i tot això té les seves arrels a la Il·lustració ,les idees de la qual,van recollir els valors propugnats per maçons i enciclopedistes com Diderot, D’Alambert, o maçons tan il·lustres com Voltaire i Benjamin Franklin.
Fins i tot em atreveria a afirmar que una història comuna entre maçoneria i drets humans i dret internacional , s’inicia amb la idea de “pau perpètua” present en les Constitucions maçòniques de 1723.
Existeix gran complicitat i interrelacions entre les idees maçòniques i els drets humans ,ja plasmada en les Declaracions que acabem de citar.
Un botó de mostra per a destacar la conjunció de la relació entre maçoneria i drets humans: citarem a Santiago Castella, qui en un treball sobre aquest mateix tema, indica que “ el contingut de la repetida Declaració Universal de l’any 1948 va ser explicat pel germà Rene Cassin, amb la metàfora d’un temple. Comparava la Declaració amb un temple format per un atri, que era el preàmbul, on es proclamava la unitat de tota la família humana, uns fonaments que eren els arts 1 i 2, on es establecian com a principis bàsics les idees de llibertat, igualtat i no discriminació i fraternitat i solidaritat; sobre aquests fonaments s’alçaven 4 columnes que representava diverses categories de drets. D’aquesta manera quedava construït un gran temple en què seriosa ser al mateix temps l’espai per al desenvolupament humà en llibertat i el temple que acollís a tota la humanitat sota les sòlides bases dels drets humans”
En definitiva, parlar de la Declaració de Drets Humans, significa parlar d’una de les tres llums que il·luminen el nostre temple. No en va els principis que defineixen la maçoneria, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, que en el seu moment van il·luminar la Revolució Francesa, de la qual beuen directament tota la doctrina de drets humans i les democràcies modernes.
Malgrat l’assenyalat en aquest article i de les declaracions grandielocuentes efectuades a la mateixa Europa, com ara la Declaració Final de la Conferència de Drets Humans celebrada a Viena en 1994 que assenyalava que “Tots els drets humans són universals, indivisibles i interdependents i estan estretament relacionats… la democràcia, el desenvolupament i el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals, són conceptes interdependents que es reforcen mútuament”, cal no oblidar tampoc, que cada dia es conculca clarament i de manera massiva, per gairebé tots els Estats de la UE, el art 4 del Protocol IV del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals que taxativament prohibeix les expulsions col·lectives. Sense por d’exagerar, estem contemplant avui dia, que a Europa no s’apliquen i estan en greu perill els drets humans consagrats en la Declaració de 1948. La resposta de la UE a la mal anomenada crisi dels refugiats suposa un fracàs històric de gran importància.
No hi ha tasca maçònica mes coherent , que el portar a la pràctica de manera real i efectiva, la qual cosa històricament hem ideat i aportat a la societat, des del punt de vista dels valors, entre els quals es troben, els drets humans . Es tracta que cadascun de nosaltres posi en actiu, en la seva petita parcel·la, aquests principis i valors. Cal tenir molt present que el nostre compromís maçònic ens exigeix, avui mes que mai, posar-nos de part dels quals sofreixen especialment, en aquest cas els refugiats, que trobin primer la nostra comprensió, i després el nostre suport i ajuda en qualsevol de les facetes en què puguem situar-nos.
La defensa de la justícia, de la llibertat, de la igualtat i la fraternitat formen part dels deures que ens hem imposat com a norma en els nostres juraments i és el nostre compromís amb la societat
En conseqüència i de manera esquemàtica, partint de l’axioma que el maçó és una persona que es preocupa per l’ésser i es compromet amb l’altre i els altres, la qual cosa deuriem fer és:
-Primer. Despertar. Adonar-nos. Prendre consciència. Convèncer-nos nosaltres mateixos de la importància transcendental de la necessitat d’aplicar els drets humans, dia a dia, a tots els éssers humans i en aquests moments especialment als refugiats
-Segon. Sortir del silenci
-Tercer. Que l’acròstic Llibertat, Igualtat, Fraternitat, sigui un referent per a cadascun de nosaltres en la nostra actuació individual i col·lectiva en la vida diària
Quart. Tenir sempre present que si eduquem en drets humans, al nostre entorn, fills , família, amics etc estem injectant una vacuna contra la intolerància
-Cinquè. Exigir individualment o des dels col·lectius i entitats de les quals formem part, a les Institucions, l’aplicació concreta de tota la normativa protectora dels drets humans
-Sisè. Si és possible fer un pas mes en el camí i actuar de manera efectiva o bé en el camp politico, o social, o solidari o cooperatiu en defensa i aplicació d’aquests drets humans
No hem d’oblidar en cap moment, que la maçoneria s’ocupa de l’home íntegrament. El problema de l’altre és el meu problema i mes quan es tracta d’un desheretat entre els desheretats, com és el cas dels refugiats. Aquí no estem en la línia del nominalisme formal. Aquí hem d’actuar sobre el món per a transformar-lo, des de la nostra acció individual i el nostre exemple. Com va dir una vegada Krause,: “la tasca de l’Ordre és atendre el que és comuna a tots els éssers humans com a homes complets.”
I acabo est article, que mes que tal sembla un manifest, amb unes belles paraules abocades en una iniciació del segle XVIII: “que el debil i l’oprimit trobin un defensor en tu… …que la justícia pugui exaltar la teva ànima.
R.·. H.·. Lluís Moyà
